25 Nov La realitat de les famílies monoparentals en la Comunitat Valenciana
En els últims anys, l’accés a una vivenda digna s’ha convertit en un dels majors reptes per a qualsevol família. En el cas de les llars monoparentals, esta dificultat és encara major. Segons l’informe Les llars intergeneracionals en Espanya de Funcas, el 38% de les famílies monoparentals en fills conviuen en a lo manco un yayo, una sifra que triplica la de les llars biparentals.
Este fenomen, llunt de ser sempre una elecció, reflectix una realitat social que afecta directament a mares i pares que crían als seus fills en solitari: salaris llimitats, lloguers elevats, inestabilitat laboral, barreres per a accedir a hipoteques i escassos respals públics.
Vivenda: un dret cada volta més inaccessible
En la Comunitat Valenciana, la situació és especialment evident. Els preus de lloguer han alcançat nivells històrics i s’han incrementat de manera notable en els últims anys. Per a una persona que sosté sola totes les despeses de la llar —lloguer, suministraments, alimentació, conciliació i contes—, els números simplement no tanquen.
Moltes llars monoparentals es veuen obligats a compartir vivenda en familiars, especialment en els yayos, els qui es convertixen en un pilar fonamental tant econòmic com de conte. Esta convivència intergeneracional, que va aumentar en la pandèmia, s’ha consolidat com una solució front a un sistema que no sempre cobrix les necessitats reals d’estes famílies.
Els yayos: un respal esencial
Darrere de les senyes hi ha històries reals de famílies que depenen del respal diari dels yayos per a eixir avant. Ells aporten contes, estabilitat i, en molts casos, respal econòmic, permetent que els chiquets creixquen en un entorn segur.
Les províncies en major taxa de pobrea infantil són també les que presenten més llars multigeneracionals. En la Comunitat Valenciana, la taxa de pobrea infantil supera el 30%. Quan les polítiques públiques no alcancen a cobrir totes les necessitats, és la família qui sosté la vida quotidiana dels chiquets.
Un model familiar fort, pero poc reconegut
A pesar de que es parla d’ajudes per a famílies monoparentals, la realitat demostra que moltes famílies reben respals llimitats. En la Comunitat Valenciana, la majoria de llars d’un sol progenitor no conta en els mateixos beneficis que les famílies numeroses ni en recursos suficients per a conciliar treball i conte dels fills.
Esta situació coloca a mares i pares monoparentals en desventaja. No solament és un únic sòu el que entra en casa: també és una sola persona la que assumix la responsabilitat total del conte i l’educació dels fills.
Construir una comunitat que protegixca a l’infància
Reivindicar millores per a les famílies monoparentals no és una demanda individual, sino un compromís en el benestar dels chiquets. Ells són els qui més sofrixen les desigualtats derivades de la dificultat per a accedir a la vivenda, la falta de conciliació o l’absència de respals públics.
En la Comunitat Valenciana, associacions com Famocova treballen per a fer visible esta realitat, acompanyar a mares i pares i promoure canvis que garantisen condicions de vida dignes per a totes les famílies, independentment de la seua estructura.
Cap a un futur més equilibrat
El creiximent de les llars multigeneracionals reflectix la necessitat de reforçar el sistema de benestar. Mentrestant, les famílies monoparentals continuen demostrant gran fortalea i capacitat per a organisar-se, sostingudes moltes voltes per la solidaritat dels yayos.
És moment de que les institucions reconeguen esta realitat i actuen en conseqüència. Criar en solitari no deuria significar fer-ho sense respals.
